CHAO BOLÍVIA...

Aquí s'acaba el viatge... estem tristoies.

Hem passat uns dies esplèndids a la Paz. Vam veure el congrés de psicomotricitat els tres primers dies i ens van tractar com unes reines. Ens feiem ràbia a nosaltres mateixes, féiem el  paper de gent acabada d'arribar del no res, amb tot el morro i sense haver-nos guanyat cap mèrit per estar allà. Sense pagar, sense estudiar allà, a primera fila, convivint amb els ponents, preferències davant de tothom...Un "xollo" vaja!

El quart dia el vam anar a passar a Copacabana (on tampoc vam haver de pagar res perquè ens va convidar el Padre Corona, a qui estem molt agraïdes pel tracte). Un lloc preciós, vam navegar pel llac Titicaca i ens ho vam passar genial!

És important remarcar que hem menjat més que en els dos mesos que hem passat aquí... Estem ben inflades!

L'últim dia vam anar a veure a la Neus i la Vero al Alto, on vam descobrir una escola espectacular! Que ben muntat ho tenen i que bé ens van tractar també!

 En última instància, vam fer un cop de cap i vam decidir allargar un dia més de vacances per anar a veure el Salar de Uyuni amb la Ingrid i el Raül. Creiem que ha estat un dels millors moments del viatge... Quina cosa tant preciosa!

Per acabar, no fos cas que perdéssim l'avió...(tant debó!) Ahir vam tenir un comiat amb les nenes de l'hogar, un moment tristot... Les trobarem a faltar molt, a més ens van regalar unes motxilles fetes amb les seves pròpies mans! Són unes cracks aquestes nenes!

Avui hem tingut comiat amb l'escola i amb la guarderia. A l'escola ens han muntat tot un espectacle, ens han cantat, recitat, ballat... Quins moments tan emotius! Sort que ens enduem una samarreta firmada cada una pels nens i mil fotografies i vídeos!

A la guarderia també hem estat amb els petits jugant una estona i visualitzant les últimes rialles foradades. Quins solets!

I masses llàgrimes tornaran a caure avui... Ara per ara, ens despedim d'aquesta terra, d'aquesta gent i de tot el que hem passat. Però ens n'enduem un tros ben gran als nostres cors!

Adéu Bolívia!! Esperem tornar-te a veure algun dia i... Ja venim Catalunya!!!

ÈXITS ESTELARS

Després del triomf de les truites de patates i el gazpacho... arriba l'estrellazo de la paella, nòvament batejada com a: Arròs a la Mosquetera. El cas és que sense bons estris culinaris, un bon arròs i les dimensions adequades... ens ha sortit una "paella" desastrosa. Es podien empastar forats de la paret, alguns grans estaven desfets, d'altres crus, gust a pastilla de caldo, tot el suc escampat pels fogons per culpa d'un FORAT a la cassola... Esplèndit tot plegat! I el millor de tot és que n'hi ha per dues setmanes, no passarem gana (i els pollitos tampoc). 

Una altra notícia de la mateixa magnitud és que la càmara de la Lara fa l'idiota. Creiem que està passant els seus últims dies... Li farem un funeral de categoria!

Però no tot són desgràcies! Aquest cap de setmana vam anar a Villa Tunari i ens ho vam passar molt bé! Tot i que vam passar bastanta gana perquè no portàvem prou money a sobre.

Només arribar ens vam banyar a la piscina de l'hostal perquè la temperatura era una cosa espectacular; d'aquelles que surts de la dutxa d'aigua freda suant. 

Al dia següent vam anar pel matí al parque Machia, on vam veure 0 lloros, 1 mico batejat com a Mono Manel, un os festejant el seu dinar, formigues molt treballadores, una oruga i poca cosa més. Bàsicament molta i molt variada vegetació.

A la tarda ens vam apropar fins al Puerto San Francisco i vam poder fer una volteta amb barca pel riu amb un home molt simpàtic.

El mèrit més important de tots? No ens hem perdut! Comencem a dominar el tema de preguntar a tothom i fer només la meitat del que ens diuen perquè la resta de la informació és errònia.

Diumenge ens vam llevar aviat i vam agafar el bus de les 8:30 per poder arribar a l'hora de dinar a Cochabamba i a les 4 de la tarda a veure el partit del Barça-Madrid en un bar amb grata companyia de la terra. Com vam patir...

Més informació important! Després de 2 mesos... la Laura i la Lara han trobat "nocilla"!! I ben bona! Ens acompanyarà els pocs dies que ens queden d'estar per aquí.

Ahir a la tarda vam poder fer el partit de beisbol després de l'hora de jocs, i per variar, va ser tot un èxit de presents. Potser van venir quasi la meitat... però ens ho vam passar molt bé! Llàstima de la tempesta de sorra que s'anava aixecant de tant en tant per la ventolera. 

I per despedir-nos, us diem que marxem a la Paz 5 dies! Així que ens veiem a la tornada i esperem que vagi tot genial i no tinguem cap entrebanc.

AI JUAN... AI JOHAN....

Hola mames, papes, germans, tietes, nòvios, amics i amigues... Demanem perdó per trigar tant en actualitzar el blog, però és que l'internet el tenim restringit i quan hi entrem és per veure facebooks, messengers i aquestes coses...

Us hem d'explicar una desgràcia fotogràfica... Aquest dissabte passat, davant d'unes 30 monjes, vam ballar un ball tradicional d'aquí anomenat "Tinku", que representa una dansa de lluita. Els vestits són ben lluents, de colors vius i uns barrets ben vistosos també. Total, que semblàvem espantaocells !! Varem ballar amb només un dia d'assaig i bueno, va sortir mitjanament bé. Total que l'Aldredito ens va grabar amb la càmera, i a l'hora de passar-ho al pendrive, es va borrar tot.. les fotos, els vídeos... desastre monumental !! Al final, al dia següent vam haver de ballar-lo al pati de les monjes de correcuita i fer el reportatge fotogràfic !! 

Diumenge, en contrapartida a aquesta desgràcia, vam anar a una pizzeria a dinar. Ens vam demanar una super pizza de 25 centímetres d'amplada i un gelat de postre, cosa que va ser una alegria i un goig enorme poder atipar-se pel modico precio de 6 eurus juan!!

Hermana Silvia munyint la vaca

Ja a la tarda, vam anar a munyir vaques a casa de la família de la Hermana Silvia (la directora de l'escola on anem). Va ser una experiència molt divertida. Hem de dir que les metes de les vaques són més dures del que semblen i per tant, es va notar molt que erem principiants! La llet no sortia ni a la de tres! I quan sortia la Laura se la tirava pel pantaló...Com reia la dona de nosaltres.. Després, vam poder degustar allò que tant ens va costar d'aconseguir: llet 100% de vaca natural! Hem de demanar perdó als pares i a les mares que sempre ens han dit que no bebem llet sense bullir, però és que la ocasió s'ho mereixia! Estava ven calenteta i feia gust com a animal.. estupenda! Cal dir que la família ens va acollir molt bé i que el sopar que ens van oferir va estar boníssim! Moltes gràcies família Coca Escalera!

Al dia següent, que era dilluns festiu al cole, i ja que venia l'Alfredito, vam cuinar quatre super-truites de patates que ens van quedar de luxe! No se sap d'on va venir la inspiració, però van quedar perfectes i ven gustoses i sucoses per dintre! I és per aquesta raó, que les monjes no van pensar altra cosa que posar-les al microones perquè: es que esto está crudo i nosotras no lo comemos así. Pobres truites, van quedar desgràciades, però que hi hem de fer... 

Finalment a la tarda vam anar a fer l'extraescolar dels jocs i l'èxit va ser rotund: només van venir dues nenes, així que es va anul·lar. Com continuï així, no sé pas que farem tu...

Fins ara, això és el més rellevant que ens ha passat.. Per cert, tenim previsió d'anar aquest cap de setmana al parc Villa Tunari on hi ha molts animalons i plantones per admirar i fotografiar. També us comuniquem que la biblioteca será beneïda pròximament.. estupendu juan... 

Així doncs, ja us comunicarem com prosegueix l'aventura boliviana... Un petó a tots i totes !!!!!!!!

PROBA SUPERADA

Parlarem de divendres...

Com de costum, van faltar força nens dels que s'havien inscrit i en van aparèixer d'altres del no res. En total van ser uns 20 de petits  i uns 40 de grans.

Els de kinder (4-6 anys) van anar a fer un partidet amb la Patri.

Els mitjans (7-10 anys) amb la Laura. Els equips van ser el Barça contra l'Argentina (evidentment va guanyar el Barça).

Els grans 11-16 anys) van anar a fer mal amb la Lara. Van sortir 4 equips; Barcelona, Real Madrid, La raza, i Los Punsadores. En aquest cas va guanyar la Raza, que ara es volen canviar el nom pel de Tamborada A. 

En general tots s'ho van passar molt bé. Els petits van acabar els partits en una horeta però els grans van estar dues. Per causa de dicusions, organització i tot vam perdre bastant de temps. A la Lara de poc no li agafa un atac de nervis per diversos factors; eren molts, 4 equips diferents per controlar, el camp gegant, altres nens de fora que anaven entrant i sortint quan volien, i les conegudes discussions i "piques" dels adolescents entre equips on s'havia de posar ordre amb algun crit. Sort d'un àrbitre voluntari que la va ajudar molt.

Finalment vam poder pitar un final i hi va haver guanyadores i guanyadors ben contents a cada categoria. Ara estan esperant el premi, que els hem dit que els el donarem al final de tots els tornejos. Algú té alguna idea del que els hi podríem donar? Se'ns passen algunes coses pel cap però ens agradarien més idees. 

Aquest cap de setmana ens ho hem passat força bé. Vam poder fer una mica de vida nocturna per la ciutat i diumenge vam veure el tradicional ball del Tincu.Que per cert, estem aprenent alguns passos perquè aquest dissabte ens tocarà ballar-lo, amb vestimenta inclosa i tot! Ja penjarem alguna foto i explicarem què tal. Per ara, encara ens falten hores de pràctica que no sabem d'on treure-les. El dia 6 és la festa nacional d'aquí, esperem passar-ho molt bé i aprendre moltes coses.

Un altre apunt important és que estem a punt d'acabar de pintar la biblioteca, creiem que demà serà finitto! Ah, i per dimecres ja podem despertar bé les neurones matemàtiques perquè ens han demanat que fem classes de mates a primària i... secundària! Algú ho passarà malament... 

Us tindrem al cas per si necessitem ajudes a l'últim moment! Gràcies seguidors/es!

AMB ENERGIA

Sabem que ja patieu i necessitaveu tenir noves notícies. Doncs aquí venen!

Com sabeu, aquesta ha estat la primera setmana d'extraescolars que hem fet. Resumidament el que es pot observar és que o no escolten o no ens entenen perquè no paren de venir a preguntar CADA dia les hores, i com s'apunten i el que hi ha. 

La qüestió és que ens hem hagut de treure la vergonya i cada dilluns, dimecres i divendres hem de dir pel micròfon el que fem per les tardes. (Tot i això segueixen a Bàbia i venen a preguntar després).

Dilluns vam fer jocs i de 30 nens que hi havia apuntats en van faltar uns 15. D'altra banda... van aparéixer 25 de sota les pedres i se'ns van sumar a les activitats.

Dimecres vam fer taller de "manilles" (pulseres de fils) i també va tenir molt d'èxit. Van venir gairebé tots alumnes que s'havien inscrit i... uns 10 més que van tornar a sortir de sota les pedres. En total uns 30, que al principi ens van fer anar una mica descontrolades però finalment va acabar molt bé! De fet, va triomfar tant que ara és un dels tallers que no entenen que no tornarem a repetir i segueixen preguntant si s'hi poden inscriure. Per quan? No se sabe porque no existe... En fi, que funcionen bastant bé.

I avui divendres veurem com anirà el torneig de futbol. Tenim apuntats 73 nens, ens caldrà molta organització i pensar ràpid com fer els equips. Ara per ara hem establert que la Laura i la Patri aniran amb la categoria de 5 a 10 anys, i la Lara amb la de 11 a 16 més l'ajuda d'un alumne que ens farà d'àrbitre. Ja explicarem com anirà però creiem que és el torneig que tindrà més participants. 

També hem demanat suport al professor d'educació física de l'escola però per temes d'horaris serà difícil coincidir. 

La setmana que ve toca dilluns jocs, dimecres taller de contes (si algú te idees de què fer també pot aportar-les perquè tenim nens de 5 a 13 anys) i divendres torneig de bàsquet. 

El tema de la biblioteca va avançant poc a poc perquè no tenim prou pinzells i la Lara va lenta fent les coses petites, ombres i reflexes dels dibuixos de les parets. Però es veu bastant maca, la feinada vindrà quan haguem de netejar tot el terra i endreçar els llibres com ho volem fer. Els genolls també estan una mica ressentits de passar-nos el dia ajupides. 

Però sort en tenim d'aquesta feineta perquè ens envien molt pocs nens a fer repàs. L'altre dia la Lara va fer un intensiu de mates amb un nen de 6è i es va emocionar de recordar algunes coses.

El cap de setmana passat vam poder anar a visitar el Cristo de la Concordia. Ara ja podem dir que hem fet pròpiament de turistes i hem pujat el Cristo per les escales. La baixada però, amb el telefèric perquè feia molta calor i estàvem cansades.

I per ara poca o massa cosa més a dir. A la propera us explicarem com ha anat el torneig i els nostres avenços.

Una abraçada i fins aviat!

COMENCEN LES CLASSES

Ja fa molt que no escrivíem al blog però com bé sabeu, el tema internet és quelcom complicat a casa de les hermanitas...

Ahir va ser el nostre últim dia al hogar i les nenes ens van fer uns super pentinats, són unes expertes i les trobarem molt a faltar tot i que les anirem a visitar en quan puguem. De tornada cap a casa, vam estar apunt de ser atacades per una dona que anava una mica "tomadita," i tenint en compte que eren les 6 de la tarda, no volem ni pensar com deuria acabar la nit. En fi...

Avui, 18 de juliol, es reprenen les classes després de tres setmanes de vacances. Les tres mosqueteres ens hem llevat ben aviat per tal de no arribar tard el primer dia. Eren les 5:45 quan sonava el maleït despertador.

A les 8.00 entràvem a l'escola amb els nervis a flor de pell per l'inici d'aquesta nova etapa i després de les presentacions, la formació dels alumnes (amb l'alçada de bandera inclosa i el cant de l'himne del país acompanyat dels oportuns passos militars) i una ràpida visita per les instal·lacions de l'escola, ens hem instal·lat al que serà el nostre lloc de treball: la biblioteca.

Es tracta d'una aula de dimensions reduïdes per a la funció de biblioteca amb unes quantes taules i poques cadires on els nens i nenes de l'escola poden venir a jugar, pintar i llegir durant els 20 únics minuts de pati. A més, durant les classes les mestres ens envien alumnes per tal de fer classes de repàs. Avui hem tingut doble sessió de lectura amb nens i nenes de 2n i 3r de primària.

Ens trobem que aquests nens aprenen amb mètodes bastant carrinclons, de l'època de la Maria Castanya, i no sabem com canviar aquesta situació ja que tampoc volem marejar-los i que passat el mes que ens queda aquí, no sàpiguen continuar amb el que feien. Així que us demanem ajuda per si algún dels nostres estimats lectors ens pot proporcionar alguna altenativa, idea o material per ajudar aquest nens i nenes a millorar la lectoescriptura. (Els nostres apunts de català es van quedar a casa i ara els trobem a faltar).

Suposem que més endavant no només necessitaran ajuda en lectoescriptura i ens vindran a visitar acompanyats de les molt apreciades matemàtiques, així que estigueu atents al blog i desperteu les vostres neurones que us necessitarem!!!! 

Hem pensat en distribuir la biblioteca en racons. Observant les poques coses que tenim a l'abast, de moment en tenim 3 de pensats: el de lectura, els de jocs de taula i el de dibuix o pintura.

Un altre dels projectes que ens roda pel cap és muntar extraescolars de manualitats i també esports per les tardes, amb l'objectiu de poder organitzar campionats esportius. Es veu que "algú" ha dit a tothom (Alfredito) que som unes expertes en tota mena d'esports i ens tenen com a doctores honoris causa en matèria esportiva. Per cert, necessitem idees per fer tallers sobre el reciclatge de paper amb nois i noies de secundaria ja que si aconsegueixen recol·lectar 4 tonelades de paper, els donaran unna subbenció de 5.000 dòlars per reconstruïr la cancha de fútbol.

Deixant de banda les escoles, per les tardes (quan no fem extraescolars) estarem a la guarderia i aquí també hi ha molta necessitat de millorar les coses. El menjador no té parets i com bé sabeu els banys són inexistents (en teoria els estan arreglant però fa una setmana que hi ha una tassa de vàter palplantada i res més, ni aigua per tirar de la cadena, ni res).

Esperem moltes propostes, idees i qualsevol cosa que ens pugui servir d'ajuda així que ja sabeu. a fer els deureees!!!

I aquí deixem una altra foto amb algunes de les nenes del Hogar María Auxiliadora. 

PASSEN COSES!

Dissabte no vam poder anar a la ciutat perquè ens vàrem haver de quedar a l'Hogar ajudant a fer "tareas" perquè només estava l'altra voluntària, de manera que les compres i les trucades es van aplaçar pel diumenge a la tarda, ja que pel matí vam estar al Hogar perquè ho va dir la senyora Amarilis.

Total, que diumenge vam marxar amb l'altra voluntària a la ciutat amb micro. Creiem que la pròxima vegada ja podrem anar-hi soles! Vam poder anar al supermercat i va ser espectacular veure tantes coses bones !! Hi havia kellogs de diferents formes i colors, ketchups extragegants, embotits, galetes de tota mena, sucs en bosses de plàstic... Genial! Però per desgràcia, no vam poder comprar nutella perquè sembla que no existeix la xocolata per sucar.. Llàstima! Seguirem buscant perquè la Lara i la Laura senten pena profunda i es senten abandonades... pobres ànimes en pena...!

Sortint del super, la Lara es va quedar sense galetes perquè la Laura i la Patri la van obligar a donar-li a una nena pobre que demanava, de manera que la setmana que ve en comprarem moltes més. 

Respecte a  la feina de l'Hogar, pensem que servim de floreros, no fem gaire res perquè les "tareas" ocupen la major part del dia, de manera que no podem organitzar cap activitat perquè no sabem mai el que faran la resta de la jornada. Així doncs, ens dediquem a pulul·lar amunt i avall reclutant nenes per fer les feines i buscant menjar pels racons...Semblem animalons afamats! En fi, esperem que quan anem a les escoles les coses canviin. 

Per cert, ahir ja ens van avisar que de cara a la setmana vinent, quan anem a les escoles, ens haurem de desfer dels piercings de la cara perquè és una mala influència pels nens, ja que ja ens van dir que les normes són molt estrictes i controlen bastant l'aspecte físic dels alumnes (pentinat, roba, arracades..). Això és una declaració de guerra! Ja veurem com acaba la història... De moment ens creuem de braços davant la proposta. Indignades ens tenen! (Per cert, queda algú a la Plç. Catalunya ?)

Clic aquí per veure'l

La Hna. Marielos diu que:  "Hi ha molts sants entre els espanyols, ja que van ser ells els que van portar l'evangeli a sudamèrica. Creu que ara han de ser ells els que han d'evangelitzar-nos a nosaltres (als europeus)." Se va a avé un follón que no se sabe ni onde sa metio!! Pero como puedes decir eso? És de ser inútiles! (APM)

MÉS VACANCES

S'ha confirmat que les vacances d'hivern duraran una setmna més. Així que aquí ens quedem al hogar de Itocta, però n'estem molt contentes perquè ja ens hem fet molt amb les nenes, també amb les més grans. 

Avui hem fet pa i estava boníssim!! Però per dinar hem probat el "chuño" i no ens ha agradat massa. És com una mena de patata estranya. 

Els mosquits segueixen fent de les seves i cada matí ens despertem amb picades. Sembla que el Relec no fa massa efecte i el mata mosques tampoc. 

Demà tornarem a anar a la ciutat i comprarem cosetes a un supermercat que ens han dit. Anirem amb la Mònica,  una de les voluntàries d'Estats Units. Muntarem una mica de rebost a la guarderia per dies famulencs. Perquè ahir van passar coses a casa de les hermanites...

Vam arribar abans que ningú i estàvem esperant a que vingués la Hermanita, però la Patri tenia massa gana i no es podia esperar a l'hora de sopar. Va decidir buscar per dins d'un armariet i va trobar una capsa d'avena en pols. Se'n va começar a menjar a cullerades i de sobte va entrar la Hermanita i... SUSTO!!! Tot tirat per dins del'armari i corrent a seure dissimuladament a la cadira com si no hagués passat res. No sabem si ho va veure o ens vam salvar pels pèls. 

Després ho vam recollir quan no mirava i a l'hora de sopar vam veure el futbol.

Aquest matí un gos casi mossega a la Lara per anar-lo a acariciar, li fa molta peneta perquè sempre està trist i amb gana però no se li tornarà a acostar, en buscarà de més afectuosos. 

Els dies passen ràpid i cada vegada agafem més carinyo a les nenes, costarà despedir-se d'elles. 

PAS A PAS

Encara seguim al Hogar de Itocta. Ahir comentaven que potser allarguen les vacances d'hivern una setmana més. Això vol dir que ens haurem d'estar també la setmana que ve aquí al Hogar. Les vacances són una mica estranyes, es veu que s'acaben quan acaba el fred, així que no hi ha cap dia concret establert. Haurem d'estar atentes a les notícies o preguntar a qui ho sàpiga perquè quan acabin anirem a les escoles i a la guarderia.

La feina que fem aquí al Hogar és la d'acompanyar a les nenes amb les seves feines diàries com; rentar roba, fer deures, netejar i finalment estar per elles i prepar jocs per passar l'estona. 

Ahir les vam acompanyar a fer una excursió i ens ho vam passar molt bé. 

Hem descobert una botigueta on venen un pollastre boníssim i ens queda a propet de casa però no sabem si està sempre obert... És una bona opció per sopar de tan en tan alguna cosa una mica més consistent, ja que no sempre fem aquest àpat. 

El clima va pujant de temperatura, cada dia fa menys fresca. Estem molt a gust, tot i que als matins i al vespre no ens podem oblidar el polar. 

Una bona notícia és que ja tenim confirmada la nostra assistència al congrés que faran els dies 18, 19 i 20 a la Paz. És sobre psicomotricitat i estarem a l'espectativa del que expliquen i del nostre Raül. I el 21 i 22 anirem a visitar una mica la zona, el Titicaca ens espera!! Diuen que és preciós. 

Per últim, ahir van arribar la resta de voluntaris a Sta Cruz, esperem que els hi vagi molt bé! No sabem si els podrem anar a veure algun dia però els hi desitgem molta sort i que gaudeixin igual que nosaltres!

Molts petons!

ADAPTANT-NOS

Parlarem d'adaptació.

La primera en caure va serla Lara; mal de panxa, mal de cap, marejos, fred... Ara ja està en plenes condicions!

La segona va ser la Laura; mal de panxa però ja està del tot recuperada també.

La tercera ha estat la Patri amb mal de coll. Esperem que acabin aquí i aviat els mals.

Estem instal·lades a la guarderia de Pucarita, anem allà a dormir i és on tenim "guardades" les coses. Pels matins anem a esmorzar a casa les hermanites (que ens queda a 3 minuts caminant) i podem connectar-nos alguna estoneta mentre elles fan l'oració abans d'esmorzar, també aprofitem per dutxar-nos perquè les instal·lacions sanitàries de la guarderia no estan en bones condicions i estan ocupades per individus mosquitils bastant abundants.

Com aquestes dues primeres setmanes són vacances d'hivern pels nens d'aquí, aquests dies anem al Hogar de Itocta (Maria Auxiliadora) i estem amb les nenes. Ahir van celebrar els 25 anys d'aquest hogar i van fer una bona celebració. Les més petites són molt carinyoses i algunes força hiperactives. 

Avui anirem a la ciutat a veure què s'hi cou amb una voluntaria d'Estats Units que està a l'hogar  des de fa temps i ens farà de guia. La intenció és arribar a la Cancha (el mercat de la ciutat) i tafanejar una miqueta. A les 10:30 ens passarà a recollir.

Fins dilluns estarem en companyia de l'Alfredo, hem d'aprofitar que el tenim per aquí. 

I per ara poca cosa més, investigant, aprenent, adaptant-nos i somrient molt. És difícil no ser feliç amb aquesta gent...

Fins la propera!

 

PUCARITA CHICA !!!

Això ja és de debò!! Ja estem a Pucarita Chica !! Tots ens han rebut molt molt bé i ens cuiden molt, donant-nos sorojchi pel mal d'altura !!!! La Laura i la Lara ja han caigut, però res greu! Dormim en una llar d'infants, en una habitació amb tres llitets i mil mosquits.. Això si que és greu!! A fora hi ha un lavabo i una dutxa però millor no parlar d'aquest tema ;)

Hem conegut els nens de la guarderia i només arribar van venir tots a abraçar-nos i a donar-nos petons !! Són molt amorosos i simpàtics !!! La gent aquí no té gaires recursos i tot és molt pobre però són rics en valors i en humilitat ! Això ho trobarem a faltar quan marxem !

Avui anirem a conèixer a les nenes de l'Hogar i a ajudar en el que poguem ! Ja vorem com va, segur que perfecte !!!

Marxem que anem a esmorzar que ens criden les hermanites i si s'enfaden.... jejeje

BUENOS AIRES VISTE!!

Ja hem arribat a Buenos Aires !!! Després de 2 hores a Roma i 14 més cap a Argentina, hem creuat l'Atlàntic !!!

Quina emoció !!!! Ens han donat de berenar, sopar, esmorzar... espectacular !! I a més hem vist pel·licules Disney i sobretot una cançoneta molt graciosa que es diu Quarentacuattro de Il Maglio !!! Quina gràcia !!!

En fi, ja estem més aprop del nostre destí que és Bolivieta !!!

Un petó molt fort a tots i a totes i seguiu-nos perquè tindreu notícies noves aviat !!!

Queda pendent penjar alguna foto de tot el grup !!!!

Marxem !!!

Adéu Catalunya !! Adéu família, amics, novios.. Ha arribat el moment !! Son les 16h. i a les 18:45 surt el vol cap a Roma- Buenos Aires- Santa Cruz- Cochabamba... Pucarita Chica. Esperem que tot vagi molt molt bé i donem les gràcies a tots els que ens heu recolzat fins a l'últim moment.. Us trobarem a faltar molt ! Però no patiu que en res estarem amb vosaltres per explicar-vos-ho tot !!

Les tres mosqueteres

COMPTE ENRERE

Queden hores comptades...Cada dia que passa som més conscients del que ens ve a sobre! Comptem les setmanes, els dies, les hores i fins i tot els minuts. Ens n'adonem que només queden dos dies per marxar. Quins nervis!! Ara sí que tot són compres, bosses, maletes, corredisses i també acomiadaments. 

Els dies passen entre dinars familiars, sopars amb amics, festes amb els de la feina, trucades de telèfon d'aquells que fa dies que no veus, comentaris pel facebook desitjat-nos bona sort...

Ara comença a ser tot de veritat. Ara és hora de fer maletes, ultimar compres i tancar-ho tot per emprendre aquesta gran aventura. Què se sent quan has de marxar dos mesos a l'altra punta del món? Doncs és un sentiment contradictori; en els primers moments sents ganes infinites de marxar com més aviat millor, saps que t'esperen uns mesos inoblidables, plens d'emocions i grans aprenentatges que no pots deixar escapar. 

D'altra banda, quan s'acosta el dia de partida veus que deixes una part molt important de la teva vida que són la família i els amics, la gent propera que t'estima. Els trobarem molt a faltar! Són emocions contradictòries que es complementen i que formen part del viatge. En fi.. s'ha de passar per tot això !!

 
També hem de dir que ja tenim fetes unes samarretes que durem les tres durant aquests dos mesos (gràcies Sebas i Lara!) I aquest és el resultat de tantes propostes i retocs photoshopics! 

A més... hem de dir que ja ens hem graduat!! Ja som mestres!!! Gràcies, gràcies... ens ha costat molt esforç i moltes hores de bar (entre ocupades nocturnes a la universitat fins les 11 de la nit). 

Us deixem que el vol ja surt amb destí a Bolívia!!! Fent una volteta cap a Roma, Buenos Aires, Santa Cruz i finalment.. Cochabamba!!!

Abraçades per tothom!! La propera publicació la farem des d'allà!!

ELS INICIS

Hola a tots i a totes !

Som tres noies que ens varem conèixer durant els estudis de Magisteri d’Educació Infantil a Blanquerna (Barcelona). A començaments de l’últim any, varem pensar que seria molt interessant concloure els estudis amb un voluntariat educatiu en algun país llunyà. I així va ser.

Aquest projecte va començar un  dijous d’octubre. Era una tarda  de les que costa prestar atenció a classe, i l’única manera de distreure’ns va ser córrer i tirar-nos aigua pel passadís de la universitat mentre esperàvem que vingués la professora. Durant l’exercici d’aquesta activitat (no és que ho féssim cada dia), varem topar amb un taulell on dos homes venien objectes fets a Bolívia. Aquests, ens van explicar que eren d’una associació de voluntaris i voluntàries que treballaven en diferents projectes educatius en aquest país i que necessitaven gent pel pròxim estiu.

Així, va començar un llarg període de selecció on les tres amigues varem ser acceptades per realitzar aquesta experiència. De febrer a maig, varem anar assistint a diferents jornades de formació per tal de conèixe’ns tots els voluntaris i veure la personalitat de cadascú per assignar-nos un destí. 

Les tres mosqueteres (que és així com ens anomenen a l’associació), varem tenir la sort que ens toqués el mateix destí! En aquest moment, varem saber que ens esperava una experiència extraordinària...

 El nostre destí és Pucarita Chica, un barri situat a una mitja hora de Cochabamba, Bolívia, i el nostre objectiu és aprendre per ensenyar, és a dir, integrar-nos en aquesta cultura per oferir tots aquells recursos que tenim nosaltres i contribuir a l’educació d’aquesta zona. 

Cada vegada queda menys. Estem emocionades, nervioses i ansioses per marxar. El 28 de juny es fa esperar molt, anem comptant els dies un a un i fent els preparatius per la nostra marxa. Ara se'ns plantegen problemes de vestuari, equipatge, economia, organització, tecnologia... entre altres dubtes que ja descobrirem un cop arribades. El viatge serà llarg...

Així doncs, ara ja sabeu com va començar aquesta història. Si voleu saber més, només heu d’entrar al nostre blog on narrem la nostra experiència de tal manera que pugueu aprendre, opinar i aportar-nos les vostres idees i experiències educatives.

“Eduqueu als infants i no serà necessari castigar als homes”

Pitàgores de Samos. (582 AC-497 AC)