CHAO BOLÍVIA...

Aquí s'acaba el viatge... estem tristoies.

Hem passat uns dies esplèndids a la Paz. Vam veure el congrés de psicomotricitat els tres primers dies i ens van tractar com unes reines. Ens feiem ràbia a nosaltres mateixes, féiem el  paper de gent acabada d'arribar del no res, amb tot el morro i sense haver-nos guanyat cap mèrit per estar allà. Sense pagar, sense estudiar allà, a primera fila, convivint amb els ponents, preferències davant de tothom...Un "xollo" vaja!

El quart dia el vam anar a passar a Copacabana (on tampoc vam haver de pagar res perquè ens va convidar el Padre Corona, a qui estem molt agraïdes pel tracte). Un lloc preciós, vam navegar pel llac Titicaca i ens ho vam passar genial!

És important remarcar que hem menjat més que en els dos mesos que hem passat aquí... Estem ben inflades!

L'últim dia vam anar a veure a la Neus i la Vero al Alto, on vam descobrir una escola espectacular! Que ben muntat ho tenen i que bé ens van tractar també!

 En última instància, vam fer un cop de cap i vam decidir allargar un dia més de vacances per anar a veure el Salar de Uyuni amb la Ingrid i el Raül. Creiem que ha estat un dels millors moments del viatge... Quina cosa tant preciosa!

Per acabar, no fos cas que perdéssim l'avió...(tant debó!) Ahir vam tenir un comiat amb les nenes de l'hogar, un moment tristot... Les trobarem a faltar molt, a més ens van regalar unes motxilles fetes amb les seves pròpies mans! Són unes cracks aquestes nenes!

Avui hem tingut comiat amb l'escola i amb la guarderia. A l'escola ens han muntat tot un espectacle, ens han cantat, recitat, ballat... Quins moments tan emotius! Sort que ens enduem una samarreta firmada cada una pels nens i mil fotografies i vídeos!

A la guarderia també hem estat amb els petits jugant una estona i visualitzant les últimes rialles foradades. Quins solets!

I masses llàgrimes tornaran a caure avui... Ara per ara, ens despedim d'aquesta terra, d'aquesta gent i de tot el que hem passat. Però ens n'enduem un tros ben gran als nostres cors!

Adéu Bolívia!! Esperem tornar-te a veure algun dia i... Ja venim Catalunya!!!

ÈXITS ESTELARS

Després del triomf de les truites de patates i el gazpacho... arriba l'estrellazo de la paella, nòvament batejada com a: Arròs a la Mosquetera. El cas és que sense bons estris culinaris, un bon arròs i les dimensions adequades... ens ha sortit una "paella" desastrosa. Es podien empastar forats de la paret, alguns grans estaven desfets, d'altres crus, gust a pastilla de caldo, tot el suc escampat pels fogons per culpa d'un FORAT a la cassola... Esplèndit tot plegat! I el millor de tot és que n'hi ha per dues setmanes, no passarem gana (i els pollitos tampoc). 

Una altra notícia de la mateixa magnitud és que la càmara de la Lara fa l'idiota. Creiem que està passant els seus últims dies... Li farem un funeral de categoria!

Però no tot són desgràcies! Aquest cap de setmana vam anar a Villa Tunari i ens ho vam passar molt bé! Tot i que vam passar bastanta gana perquè no portàvem prou money a sobre.

Només arribar ens vam banyar a la piscina de l'hostal perquè la temperatura era una cosa espectacular; d'aquelles que surts de la dutxa d'aigua freda suant. 

Al dia següent vam anar pel matí al parque Machia, on vam veure 0 lloros, 1 mico batejat com a Mono Manel, un os festejant el seu dinar, formigues molt treballadores, una oruga i poca cosa més. Bàsicament molta i molt variada vegetació.

A la tarda ens vam apropar fins al Puerto San Francisco i vam poder fer una volteta amb barca pel riu amb un home molt simpàtic.

El mèrit més important de tots? No ens hem perdut! Comencem a dominar el tema de preguntar a tothom i fer només la meitat del que ens diuen perquè la resta de la informació és errònia.

Diumenge ens vam llevar aviat i vam agafar el bus de les 8:30 per poder arribar a l'hora de dinar a Cochabamba i a les 4 de la tarda a veure el partit del Barça-Madrid en un bar amb grata companyia de la terra. Com vam patir...

Més informació important! Després de 2 mesos... la Laura i la Lara han trobat "nocilla"!! I ben bona! Ens acompanyarà els pocs dies que ens queden d'estar per aquí.

Ahir a la tarda vam poder fer el partit de beisbol després de l'hora de jocs, i per variar, va ser tot un èxit de presents. Potser van venir quasi la meitat... però ens ho vam passar molt bé! Llàstima de la tempesta de sorra que s'anava aixecant de tant en tant per la ventolera. 

I per despedir-nos, us diem que marxem a la Paz 5 dies! Així que ens veiem a la tornada i esperem que vagi tot genial i no tinguem cap entrebanc.

AI JUAN... AI JOHAN....

Hola mames, papes, germans, tietes, nòvios, amics i amigues... Demanem perdó per trigar tant en actualitzar el blog, però és que l'internet el tenim restringit i quan hi entrem és per veure facebooks, messengers i aquestes coses...

Us hem d'explicar una desgràcia fotogràfica... Aquest dissabte passat, davant d'unes 30 monjes, vam ballar un ball tradicional d'aquí anomenat "Tinku", que representa una dansa de lluita. Els vestits són ben lluents, de colors vius i uns barrets ben vistosos també. Total, que semblàvem espantaocells !! Varem ballar amb només un dia d'assaig i bueno, va sortir mitjanament bé. Total que l'Aldredito ens va grabar amb la càmera, i a l'hora de passar-ho al pendrive, es va borrar tot.. les fotos, els vídeos... desastre monumental !! Al final, al dia següent vam haver de ballar-lo al pati de les monjes de correcuita i fer el reportatge fotogràfic !! 

Diumenge, en contrapartida a aquesta desgràcia, vam anar a una pizzeria a dinar. Ens vam demanar una super pizza de 25 centímetres d'amplada i un gelat de postre, cosa que va ser una alegria i un goig enorme poder atipar-se pel modico precio de 6 eurus juan!!

Hermana Silvia munyint la vaca

Ja a la tarda, vam anar a munyir vaques a casa de la família de la Hermana Silvia (la directora de l'escola on anem). Va ser una experiència molt divertida. Hem de dir que les metes de les vaques són més dures del que semblen i per tant, es va notar molt que erem principiants! La llet no sortia ni a la de tres! I quan sortia la Laura se la tirava pel pantaló...Com reia la dona de nosaltres.. Després, vam poder degustar allò que tant ens va costar d'aconseguir: llet 100% de vaca natural! Hem de demanar perdó als pares i a les mares que sempre ens han dit que no bebem llet sense bullir, però és que la ocasió s'ho mereixia! Estava ven calenteta i feia gust com a animal.. estupenda! Cal dir que la família ens va acollir molt bé i que el sopar que ens van oferir va estar boníssim! Moltes gràcies família Coca Escalera!

Al dia següent, que era dilluns festiu al cole, i ja que venia l'Alfredito, vam cuinar quatre super-truites de patates que ens van quedar de luxe! No se sap d'on va venir la inspiració, però van quedar perfectes i ven gustoses i sucoses per dintre! I és per aquesta raó, que les monjes no van pensar altra cosa que posar-les al microones perquè: es que esto está crudo i nosotras no lo comemos así. Pobres truites, van quedar desgràciades, però que hi hem de fer... 

Finalment a la tarda vam anar a fer l'extraescolar dels jocs i l'èxit va ser rotund: només van venir dues nenes, així que es va anul·lar. Com continuï així, no sé pas que farem tu...

Fins ara, això és el més rellevant que ens ha passat.. Per cert, tenim previsió d'anar aquest cap de setmana al parc Villa Tunari on hi ha molts animalons i plantones per admirar i fotografiar. També us comuniquem que la biblioteca será beneïda pròximament.. estupendu juan... 

Així doncs, ja us comunicarem com prosegueix l'aventura boliviana... Un petó a tots i totes !!!!!!!!

PROBA SUPERADA

Parlarem de divendres...

Com de costum, van faltar força nens dels que s'havien inscrit i en van aparèixer d'altres del no res. En total van ser uns 20 de petits  i uns 40 de grans.

Els de kinder (4-6 anys) van anar a fer un partidet amb la Patri.

Els mitjans (7-10 anys) amb la Laura. Els equips van ser el Barça contra l'Argentina (evidentment va guanyar el Barça).

Els grans 11-16 anys) van anar a fer mal amb la Lara. Van sortir 4 equips; Barcelona, Real Madrid, La raza, i Los Punsadores. En aquest cas va guanyar la Raza, que ara es volen canviar el nom pel de Tamborada A. 

En general tots s'ho van passar molt bé. Els petits van acabar els partits en una horeta però els grans van estar dues. Per causa de dicusions, organització i tot vam perdre bastant de temps. A la Lara de poc no li agafa un atac de nervis per diversos factors; eren molts, 4 equips diferents per controlar, el camp gegant, altres nens de fora que anaven entrant i sortint quan volien, i les conegudes discussions i "piques" dels adolescents entre equips on s'havia de posar ordre amb algun crit. Sort d'un àrbitre voluntari que la va ajudar molt.

Finalment vam poder pitar un final i hi va haver guanyadores i guanyadors ben contents a cada categoria. Ara estan esperant el premi, que els hem dit que els el donarem al final de tots els tornejos. Algú té alguna idea del que els hi podríem donar? Se'ns passen algunes coses pel cap però ens agradarien més idees. 

Aquest cap de setmana ens ho hem passat força bé. Vam poder fer una mica de vida nocturna per la ciutat i diumenge vam veure el tradicional ball del Tincu.Que per cert, estem aprenent alguns passos perquè aquest dissabte ens tocarà ballar-lo, amb vestimenta inclosa i tot! Ja penjarem alguna foto i explicarem què tal. Per ara, encara ens falten hores de pràctica que no sabem d'on treure-les. El dia 6 és la festa nacional d'aquí, esperem passar-ho molt bé i aprendre moltes coses.

Un altre apunt important és que estem a punt d'acabar de pintar la biblioteca, creiem que demà serà finitto! Ah, i per dimecres ja podem despertar bé les neurones matemàtiques perquè ens han demanat que fem classes de mates a primària i... secundària! Algú ho passarà malament... 

Us tindrem al cas per si necessitem ajudes a l'últim moment! Gràcies seguidors/es!