Som tres noies que ens varem conèixer durant els estudis de Magisteri d’Educació Infantil a Blanquerna (Barcelona). A començaments de l’últim any, varem pensar que seria molt interessant concloure els estudis amb un voluntariat educatiu en algun país llunyà. I així va ser.
Aquest projecte va començar un dijous d’octubre. Era una tarda de les que costa prestar atenció a classe, i l’única manera de distreure’ns va ser córrer i tirar-nos aigua pel passadís de la universitat mentre esperàvem que vingués la professora. Durant l’exercici d’aquesta activitat (no és que ho féssim cada dia), varem topar amb un taulell on dos homes venien objectes fets a Bolívia. Aquests, ens van explicar que eren d’una associació de voluntaris i voluntàries que treballaven en diferents projectes educatius en aquest país i que necessitaven gent pel pròxim estiu.

Les tres mosqueteres (que és així com ens anomenen a l’associació), varem tenir la sort que ens toqués el mateix destí! En aquest moment, varem saber que ens esperava una experiència extraordinària...
El nostre destí és Pucarita Chica, un barri situat a una mitja hora de Cochabamba, Bolívia, i el nostre objectiu és aprendre per ensenyar, és a dir, integrar-nos en aquesta cultura per oferir tots aquells recursos que tenim nosaltres i contribuir a l’educació d’aquesta zona.
Cada vegada queda menys. Estem emocionades, nervioses i ansioses per marxar. El 28 de juny es fa esperar molt, anem comptant els dies un a un i fent els preparatius per la nostra marxa. Ara se'ns plantegen problemes de vestuari, equipatge, economia, organització, tecnologia... entre altres dubtes que ja descobrirem un cop arribades. El viatge serà llarg...
Cada vegada queda menys. Estem emocionades, nervioses i ansioses per marxar. El 28 de juny es fa esperar molt, anem comptant els dies un a un i fent els preparatius per la nostra marxa. Ara se'ns plantegen problemes de vestuari, equipatge, economia, organització, tecnologia... entre altres dubtes que ja descobrirem un cop arribades. El viatge serà llarg...
Així doncs, ara ja sabeu com va començar aquesta història. Si voleu saber més, només heu d’entrar al nostre blog on narrem la nostra experiència de tal manera que pugueu aprendre, opinar i aportar-nos les vostres idees i experiències educatives.
“Eduqueu als infants i no serà necessari castigar als homes”
Pitàgores de Samos. (582 AC-497 AC)
y los padres sufridores con vosotras !!!!!
ResponderEliminarNenes!!! Us estaré seguint, quines ganes d'empapar-me de la vostra experiència!:)
ResponderEliminarLaura Boixadera.
Preparatius, nerviosisme, impaciència, s'acosta el moment. Aprofiteu a tope aquesta oportunitat noies. Dos mesos passen volant i en un no res us estarem donant la benvinguda.
ResponderEliminarEstem orgullosos de vosaltres.
“Mai no sabem de què som capaços fins que ho provem”
ResponderEliminarVirgili
SORT!!!! Muaaaaaaaaaa!
guaaaapaassssssssssss, quinas dones mes precioses ¡¡¡¡ si que es car el cafe a buenos aires , te que se per la olor ¡¡¡¡ be , mes coses que explica, preneu bona nota de tot ¡¡¡ ja crec que falta poc per instalar-vos, tot ben endresat , que no es digui jijiji petonets per reparti ben dolcos... de color vermelll
ResponderEliminar