lunes, 11 de julio de 2011

PASSEN COSES!

Dissabte no vam poder anar a la ciutat perquè ens vàrem haver de quedar a l'Hogar ajudant a fer "tareas" perquè només estava l'altra voluntària, de manera que les compres i les trucades es van aplaçar pel diumenge a la tarda, ja que pel matí vam estar al Hogar perquè ho va dir la senyora Amarilis.

Total, que diumenge vam marxar amb l'altra voluntària a la ciutat amb micro. Creiem que la pròxima vegada ja podrem anar-hi soles! Vam poder anar al supermercat i va ser espectacular veure tantes coses bones !! Hi havia kellogs de diferents formes i colors, ketchups extragegants, embotits, galetes de tota mena, sucs en bosses de plàstic... Genial! Però per desgràcia, no vam poder comprar nutella perquè sembla que no existeix la xocolata per sucar.. Llàstima! Seguirem buscant perquè la Lara i la Laura senten pena profunda i es senten abandonades... pobres ànimes en pena...!

Sortint del super, la Lara es va quedar sense galetes perquè la Laura i la Patri la van obligar a donar-li a una nena pobre que demanava, de manera que la setmana que ve en comprarem moltes més. 

Respecte a  la feina de l'Hogar, pensem que servim de floreros, no fem gaire res perquè les "tareas" ocupen la major part del dia, de manera que no podem organitzar cap activitat perquè no sabem mai el que faran la resta de la jornada. Així doncs, ens dediquem a pulul·lar amunt i avall reclutant nenes per fer les feines i buscant menjar pels racons...Semblem animalons afamats! En fi, esperem que quan anem a les escoles les coses canviin. 

Per cert, ahir ja ens van avisar que de cara a la setmana vinent, quan anem a les escoles, ens haurem de desfer dels piercings de la cara perquè és una mala influència pels nens, ja que ja ens van dir que les normes són molt estrictes i controlen bastant l'aspecte físic dels alumnes (pentinat, roba, arracades..). Això és una declaració de guerra! Ja veurem com acaba la història... De moment ens creuem de braços davant la proposta. Indignades ens tenen! (Per cert, queda algú a la Plç. Catalunya ?)

Clic aquí per veure'l
La Hna. Marielos diu que:  "Hi ha molts sants entre els espanyols, ja que van ser ells els que van portar l'evangeli a sudamèrica. Creu que ara han de ser ells els que han d'evangelitzar-nos a nosaltres (als europeus)." Se va a avé un follón que no se sabe ni onde sa metio!! Pero como puedes decir eso? És de ser inútiles! (APM)



7 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Que passa nenis això dels mosquits i les mosques rayyyy mata mosques. Del menjar ja és més proocupant si no us veuen les germanetes me...lo... llevo... jajajaja noooooooooooo és broma. Ah no us queixareu del menjar tan apetitós que us ha posat les patates negres ... pota negra mai millor dit!!
    Un petonet per les tres i un d'especial per la meva la pocha

    ResponderEliminar
  3. Hola reines, lo dels piercings era "una muerte anunciada", si les regles son aquestes... doncs a fer bondat. Em sembla fantàstica la descoberta d'un super que hi ha practicament de tot, el proper dia feu-ne bona provisió, però pensant tambè amb les criatures que molt aviat tindreu al vostre càrrec. Que la Lara i la Laura no se sentin tristes per la manca de xocolata per sucar, una mica de penitència, no fa cap mal.
    Molts ànims i molts molts petonets.

    ResponderEliminar
  4. Potser si que sembla una declaració de guerra, però no és aquesta la batalla per la que heu anat a lluitar a Bolívia. Deixeu-la per més endavant. Reserveu les forces per les escoles, dedicant tota l'atenció possible a les nenes que de moment teniu al costat. Penseu en les privacions de les que elles difícilment es lliuraran mai. Un bon rebost que inclogui algunes llaminadures us ajudarà a mantenir la calma. Ànims, recordeu que ja sou mestres i això no es pot fer treure i amagar en un calaix com els piercings. KSS.

    ResponderEliminar
  5. Hola guapisimas.
    Me parece genial lo del super asi podreis tener provisiones siento lo del chocolate un poco de paciencia.Lamento lo del piercings pero era predecible paciencia chicas.
    animos ya tengo gansa que conteis como os va en la escuela.
    Muchos besos a las tres

    ResponderEliminar
  6. Guapisimas ¡¡ que nada que no sean las nenas y vuestra salud os perturbe, sois maduras para eso y mucho mas.. en cuanto os pongais manos a la obra pienso que os sentireis mejor, todos estos dias han sido para adaptaros y para conocer el ambiente , ser inteligentes y no desgasteis la oportunidad, disfrutad,la vida de esas personas para nada tiene que ver con la nuestra y sus pareceres son diferentes
    animos chicas adelante mosqueteras ¡¡¡

    ResponderEliminar
  7. Hola buniques!!!!!!! Com va tot??? Laura he llegit el teu correu, m'ha semblat molt interessant i no dubteu en quan torneu ens escapem a caldes i ens ho expliqueu TOT!!!!! ja us anire escribint més! un petó enorme i gaudiu d'aquesta gran experiència!

    ResponderEliminar