jueves, 25 de agosto de 2011

CHAO BOLÍVIA...

Aquí s'acaba el viatge... estem tristoies.

Hem passat uns dies esplèndids a la Paz. Vam veure el congrés de psicomotricitat els tres primers dies i ens van tractar com unes reines. Ens feiem ràbia a nosaltres mateixes, féiem el  paper de gent acabada d'arribar del no res, amb tot el morro i sense haver-nos guanyat cap mèrit per estar allà. Sense pagar, sense estudiar allà, a primera fila, convivint amb els ponents, preferències davant de tothom...Un "xollo" vaja!
El quart dia el vam anar a passar a Copacabana (on tampoc vam haver de pagar res perquè ens va convidar el Padre Corona, a qui estem molt agraïdes pel tracte). Un lloc preciós, vam navegar pel llac Titicaca i ens ho vam passar genial!

És important remarcar que hem menjat més que en els dos mesos que hem passat aquí... Estem ben inflades!
L'últim dia vam anar a veure a la Neus i la Vero al Alto, on vam descobrir una escola espectacular! Que ben muntat ho tenen i que bé ens van tractar també!


 En última instància, vam fer un cop de cap i vam decidir allargar un dia més de vacances per anar a veure el Salar de Uyuni amb la Ingrid i el Raül. Creiem que ha estat un dels millors moments del viatge... Quina cosa tant preciosa!


Per acabar, no fos cas que perdéssim l'avió...(tant debó!) Ahir vam tenir un comiat amb les nenes de l'hogar, un moment tristot... Les trobarem a faltar molt, a més ens van regalar unes motxilles fetes amb les seves pròpies mans! Són unes cracks aquestes nenes!

Avui hem tingut comiat amb l'escola i amb la guarderia. A l'escola ens han muntat tot un espectacle, ens han cantat, recitat, ballat... Quins moments tan emotius! Sort que ens enduem una samarreta firmada cada una pels nens i mil fotografies i vídeos!


A la guarderia també hem estat amb els petits jugant una estona i visualitzant les últimes rialles foradades. Quins solets!

I masses llàgrimes tornaran a caure avui... Ara per ara, ens despedim d'aquesta terra, d'aquesta gent i de tot el que hem passat. Però ens n'enduem un tros ben gran als nostres cors!






Adéu Bolívia!! Esperem tornar-te a veure algun dia i... Ja venim Catalunya!!!


1 comentario:

  1. Benvingudes, Mosqueteres!
    Aquests dos mesos tan especials han passat a la història de la vostra vida. Ara, amb calma, des de casa, podeu valorar més objectivament l'experiència. Segurament hi ha hagut aspectes que preferirieu no haver de tornar a viure, però d'altres que han deixat una empremta ben fonda. Un moment de color rosa no amaga totes les hores grises, però és tan gratificant contemplar el fruit de l'esforç. Per molt petit que sigui, quan donem un pas, estem avançant. Això és només el final d'un possible principi. Hem de continuar creient que "ELS IMPOSSIBLES D'AVUI SERAN ELS POSSIBLES DE DEMÀ" No posem punt i final, deixe'm-ho en punts suspensius...

    ResponderEliminar